Clausura del curs “Obrint la Ciència” a Barcelona: apropant la RRI, ressenya de Raül Toran

Raül Toran. Barcelona, 6 de juny de 2013.-  Avui ha tingut lloc la clausura del curs “Obrint la Ciència” a CosmoCaixa Barcelona, amb una breu presentació dels treballs dels participants del curs. Isabel Ruiz i Mª Teresa Escalas, investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinadores del curs, varen presentar la jornada. Els objectius del curs eren donar a conèixer el concepte de Responsible Research and Innovation (RRI), aglutinar una xarxa de persones interessades en treballar des d’aquesta perspectiva i proporcionar eines i coneixements bàsics que els permetessin posar en marxa les seves idees.

“Hem après moltíssimes coses, però segur que ens ha quedat molt per aprendre. Què hauríem de fer en el marc del programa Horizon 2020, en el marc de les idees que hem estat treballant?”, reflexionà Escalas i continuà, “Per què és un bon moment per la RRI? Hem de pensar en la pèrdua de la confiança que hi ha cap a la ciència i veure la forma de recuperar el públic? S’ha de pensar en activitats per treballar la fidelització del públic. Hem d’actuar respecte aquestes activitats i hem de treballar sobre la transparència de la recerca”.

DebatCiència

La primera presentació va ser DebatCiència, presentat per tres divulgadores científiques de Tarragona. Plantegen una lliga de debats científics entres estudiants de secundària i batxillerat de la demarcació de Tarragona, amb una selecció de temes, per tal d’incrementar l’interès en les vocacions científiques, sense imposar opinions i per tal de crear un debat global. “A Tarragona es fan activitats de comunicació i divulgació científica, on la participació dels alumnes no és gaire activa. Al voltant de la Universitat Rovira i Virgili (URV), hi ha una sèrie d’entitats i es desenvolupen activitats. La major part de les activitats tenen lloc a Tarragona ciutat o a Reus”, comentà una participant del curs. Els professors, en col·laboració amb els alumnes, seleccionaran els temes a tractar en els debats. Aquest projecte serà molt participatiu, ja que uns centres han de “competir” contra els altres amb una web on es penjarà tota la documentació i on es podran plantejar nous debats. “Es volia posar de manifest el tema del gènere, amb una participació igualitària entre homes i dones”, comentà una altra participant d’aquest projecte. L’avaluació del projecte també serà important i seria d’interès conèixer l’opinió dels professors.

El mètode científic a la teva vida

Observació, experimentació, hipòtesi, extracció de conclusions i elaboració d’una teoria com a passos del mètode científic. L’objectiu d’aquest projecte, denominat “El mètode científic a la teva vida”, és fomentar l’interès per a la divulgació científica entre la població en general. El projecte seria un concurs, amb un web on se centralitzaria tota la documentació. Les xarxes socials reforçaran aquest projecte. Els participants farien uns vídeos sobre el mètode científic que hi ha en aspectes de la seva vida. Hi hauria una avaluació i un feedback amb els participants, que guanyarien uns premis. El concurs, que es desenvoluparia amb subvencions, està dirigit als escolars i al públic general. Els participants podran valorar els altres projectes.

Decàleg de bones pràctiques

Un grup del curs va definir un decàleg de bones pràctiques per a la participació ciutadana en projectes científics. “S’han de detectar els temes que interessen i els públics objectius respecte a les temàtiques. S’han de centrar els esforços per detectar el teu públic determinat. Triar la fórmula de participació, perquè sigui la més participativa possible. Hem de crear comunitat”, comentà un ponent del tercer grup. “S’ha de dissenyar una estratègia comunicativa engrescadora i participativa en sí mateix. L’avaluació s’ha de fer durant l’execució del projecte i s’ha de crear diàleg. Podem fer que el nostre públic sigui difusor del nostre projecte. Hauríem de generar RRI2, reflexió, avaluació i valoració. Hem aplicat aquest decàleg en un projecte real de voluntariat ambiental al Parc Natural de Cap de Creus”, comentà una de les responsables d’aquesta iniciativa.

Obrint la ciència al Horizon 2020

“Em vaig centrar en la publicació en accés obert universitari, en el marc del programa Horizon 2020, centrant-me en les demandes que hi havia i les demandes que hi haurà”, comentà la participant del curs i gestora de projectes europeus a la UAB, que va centrar el seu treball en el RRI en el nou programa europeu.

La declaració de Berlín (2003) feia menció a l’open access (OA), sempre i quan es reconegui l’autoria. A l’Horizon 2020 hi ha una obligació de publicar en OA i en totes les àrees, la qual cosa no passava en el 7è Programa Marc, on només es tractaven 7 àrees. Els costos de publicació eren elegibles tant al 7è PM com en l’Horizon 2020. Hi ha diverses iniciatives per impulsar l’OA: Open Aire i RECOLECTA.  A Espanya, aquesta acció l’està desenvolupant la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT). Hi ha revistes amb polítiques d’OA, com Sherpa/Romeo.

Generar debat a través del teatre

A través del teatre es poden apropar temes polèmics, com els transgènics. “No hi ha veritats absolutes, com podem donar solucions? Per exemple, amb dinàmiques de grup. El teatre de la imatge pot ajudar a pensar sobre què pensem respecte temes complexos”, explicà un membre del grup. Després del teatre hi hauria un cafè científic sobre els temes polèmics tractats: transgènics, canvi climàtic, etc.

I tu, què dius?

El treball d’aquest grup, denominat “I tu, què dius?”, se centrava en el plantejament d’una pregunta a la societat perquè aquesta la respongués. Inicialment van pensar en agafar una investgació de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC), sobre la recerca amb les meduses, per preguntar a la població què opinava sobre la qualitat de les platges de Barcelona. “Hem de condicionar les preguntes al públic? Vam pensar que era millor no plantejar-ho.” I el grup va trobar una iniciativa anomenada Atomium Culture, a nivell europeu, que és una plataforma entre universitats, diaris i empreses per veure como desenvolupar el “engagement” entre la població. Per exemple, hi ha la iniciativa “What do you think about... Science?”, on participen 5 països de la Unió Europea i a Espanya hi participa El País. Més de 40.000 persones han participat en cadascuna de les enquestes. La gent opina que estan molt interessants en la ciència i que els científics gairebé no escolten. Qui hauria de decidir els temes a tractar en ciència? Hauria de ser una formula mixta”, va concloure el participant d’aquest darrer grup.

El jurat i valoracions finals del curs

Rosina Malagrida, Irene Lapuente i Raül Toran, que van ser professors dels curs, també van participar com a “jurat” de les presentacions dels treballs dels diferents grups. Han valorat molt positivament tots els treballs i han aconsellat als participants en alguns aspectes que poden millorar: com treballar en profunditat el pressupost per fer viable els projectes i mirar si hi ha algunes activitats similars per col·laborar-hi, com el projecte X(p)rimenta i Science in the City.

Teresa Escalas va concloure la presentació felicitant als alumnes per haver reflectit de forma molt efectiva i explícita la RRI en els projectes presentats i va desitjar que aquests projectes es puguin desenvolupar i fer realitat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario